La setmana anterior no vaig ser capaç de penjar cap article perquè dimecres vàrem fer classe normal, dijous vaig estar malalt i divendres tocava entrega de les notes dels treballs. No vaig saber extreure cap tema de la mica de temari que dimecres vàrem donar.Aquesta setmana entre Sant Jordi i que m’han operat del queixal del seny no he fet una sola hora de classe. Sabent que només tenim fins el 4 de maig per arribar a fer les deu entrades i que en porto vuit (nou amb aquesta) em veig obligat a parlar d’algun tema relacionat amb l’assignatura tot i que no és dels més recents.
Quan fa unes setmanes veiem la Primera Revolució Tecnològica parlarem de l’importància de la creació d’unes noves institucions; els bancs. Banca central, comercial i mixta. Cada un amb les seves característiques però tots amb el mateix fons. Des de llavors i fins al dia d’avui els bancs (i caixes) han estat institucions molt importants per a la societat. Avui ningú s’imagina un món sense un lloc on anar en busca de diners per comprar un cotxe, una casa o crear una empresa. Sempre, però, ha estat present un sentiment generalitzat que diu que els banquers són uns “xucla-sangs”, que els bancs són uns aprofitats i faran el que calgui per treure’ns quants més diners millor. No els falta raó; les condicions de la gran majoria d’entitats financeres són demencials.
A partir d’aquí se’ns planteja un dubte: cal que l’estat reguli a favor dels ciutadans que paguen ja sigui una hipoteca o les lletres del cotxe? Jo ara mateix diria que no, tot i que imagino que canviaré de parer quan n’estigui pagant una. Però ja que desconec molt el món de la banca tampoc puc fer grans reflexions. El que tinc molt clar que no m'agrada són accions com les que va fer l'Enric Duran.
