El treball al camp

En els dos primers capítols de l’assignatura hem pogut comprovar l’evolució de les societats agràries fins fa tres segles. Un procés en el qual s’ha passat d’una agricultura totalment de subsistència a l’obertura a un mercat capitalista. Al principi la gent consumia allò que ell mateix conreava, amb l’arribada del capitalisme mercantil els pagesos començaren a vendre els seus productes i a comprar-ne d’altres. Això comportà una especialització important i conseqüentment una millora en la qualitat i la producció.

De totes maneres, ja que el propòsit del bloc és que relacionem temes tractats a classe amb temes actuals, del que parlaré avui és de la vida al camp i del volum de població que s’ha dedicat i es dedica a aquest sector. És de calaix que el procés d’èxode del camp a la ciutat sempre ha anat lligat amb les industrialitzacions de les ciutats. I que per tant en totes les societats desenvolupades actualment més d’un 90% de la població ja no treballa al camp. Abans gairebé tothom s’hi dedicava, avui ja no surt rentable. Factors com les dures condicions del camp, dependre de la climatologia o la poca remuneració que acostuma a comportar l’ofici són alguns dels motius.

Per contra, tothom té clar que és un ofici que no es pot perdre i que les màquines no fabricaran tomàquets o enciam. El que ens hauríem de plantejar és si l’Estat cal que doni tants ajuts i tingui aquest tracte de favor amb la pagesia quan en una societat com la nostra és inviable que l’ofici tingui molt de futur. Potser el que caldria és liberalitzar totalment el mercat i permetre que els productes d’altres països en vies de desenvolupament puguin competir amb condicions iguals amb els productes autòctons. Ens estalviaríem molta inversió pública i ajudaríem, de retruc, a sortir de la pobresa a d’altres països.