Liberalisme econòmic

En l'exercici d’aquesta segona setmana de classe el protagonista és David Ricardo i la seva Llei de rendiments decreixents, una de les bases claus per entendre el per què de la proposta de no intervencionisme de l'Estat. Ricardo, i sobretot Adam Smith, són dels referents més importants en el pensament econòmic liberal. Smith parlà d’una mà invisible que s’encarregava de regular el mercat i dels perills de la intervenció dels governs en les economies.

El debat sobre quin és el millor sistema econòmic és present en la nostra societat des de fa desenes i centenars d’anys. Però quan l’economia no funciona, com passa actualment, el debat s’intensifica i tothom busca culpables. Alguns en culpen el sistema occidental de caire capitalista i liberal que ha permès a les empreses fer el que volien. D’altres contraresten dient que precisament és culpa de la intervenció dels governs (concretament als Estats Units) en sectors com l’immobiliari o la banca, que precisament són els que han fet fallida. Més que buscar culpables el que hauríem de fer és buscar solucions.

Alguns nostàlgics voldran implantar el comunisme, són minoria. El que si que tots tenim clar és que el context actual de crisi en el que estem immersos ens ha dut a un enfrontament entre els de l’escola més keynesiana i els descendents d’Adam Smith. Ara sembla que cada vegada són més els economistes que són partidaris que el govern intervingui per solucionar el problema. Francament no sóc gens pro intervencionista, però ho sóc encara molt menys si els qui han d’intervenir són els dirigents que tenim avui dia.

PD: ja que avui parlem de liberalisme m’agradaria recomanar un parell de llibres molt actuals d’autors que precisament defensen aquest sistema. El primer és el d’"Economia liberal per a no economistes i no liberals" d’en Xavier Sala Martín, i el segon, que m’estic llegint actualment, és “La dictadura de la incompetència” del reconegut empresari Xavier Roig.