Si la setmana passada veiérem, entre d’altres, com els països més propers jurídicament, físicament i culturalment a Gran Bretanya foren els que més d’aprop i ràpid seguir el procés industrialitzador, aquesta setmana l’hem dedicat a estudiar país a país per veure més concretament aquest fenomen a cada estat.
Hem vist com els belgues portaren especialistes britànics perquè els ensenyessin com millorar la maquinària pel sector tèxtil i com fer una bona xarxa de ferrocarrils, les semblances entre francesos i alemanys; en ambdós casos l’estat apostà per ajudar en forma d’incentius la industrialització, però també les diferències, com per exemple, en el camp energètic. I ja divendres el cas americà.
Avui que parlem de països que s’emmirallen en d’altres és inevitable veure que actualment, i des de fa pocs mesos, la majoria d’estats del món occidental (i alguns orientals també) volen seguir el model econòmic de l’administració Obama. A part de ser un icona a nivell mundial, molts el consideren un salvador que ens traurà a tots d’aquesta crisi econòmica que afecta a tot el planeta. La realitat però, és que cada país és un món diferent. Està molt bé tenir un referent esperançador en moment crítics però cal saber que cada país haurà d’estudiar el seu propi cas perquè tot i ser una crisi global no totes les polítiques econòmiques aplicades amb èxit als Estat Units podran ser aplicades amb el mateix resultat a d’altres països.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada