diumenge, 8 de març del 2009

La Primera Revolució Tecnològica

Aquesta setmana no hem fet el volum habitual de matèria perquè d’hores de classe n’hem fet tres en comptes de cinc. Aquestes hores les hem dedicat a la Primera Revolució Tecnològica que avarcà el període entre 1830 i 1870.
Uns dels elements que seran claus a cada país per saber quan i com arriba la revolució tecnològica al seu territori és la proximitat. Proximitat no només física, també cultural i jurídica. Podem classificar dos tipus de països, en primer lloc tenim Bèlgica, Alemanya, Suïssa i els Estat Units que foren els que seguiren més d’aprop la revolució tecnològica britànica. I els països on tardà més en implantar-se, com en els cas de Rússia o països mediterranis i escandinaus.
També hem parlat de l’entorn que acompanyà la Revolució Tecnològica. Primer de la transició demogràfica, de com la població va créixer de forma significativa, de l’augment de l’esperança de vida (va baixar molt la mortalitat infantil) gràcies a les millores en la dieta, la higiene i els medicaments entre d’altres. Els avenços tècnics en capital i consum tingueren continuïtat, es creà un nou marc legal per a les noves societats de responsabilitat limitada (S.A.) i es crearen noves institucions en forma de banc com la banca central, la banca comercial o la banca mixta.
Com ja he comentat, fou un període en el qual el descens de la mortalitat porta a un descens de natalitat a la majoria de països. Això és correspon al model demogràfic modern, a l’actual. Societats on l’esperança de vida és alta i els naixements són molt baixos. A partir d’aquí podem parlar de causes i conseqüències. Una nova concepció de la família, l’endarreriment en l’edat de contraure matrimoni, l’incorporació de la dona al mercat laboral, l’alt cost que suposa tenir un fill avui dia etc., en són les causes (tot i que en un primer moment si baixa la natalitat és perquè baixa la mortalitat). La principal conseqüència d’això és l’envelliment de la població. Unes piràmides d’edat amb una base cada vegada menys sòlida. El futur és incert. Tenen assegurada la jubilació els treballadors que ara tenen 30 o 40 anys? De moment i fins que les dones autòctones no arribin a l’ISF (índex sintètic de fecunditat) de 2’1, la immigració maquilla una mica les dades gràcies a l’elevada natalitat i fa de falques en la piràmide d’edat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada